Ciutat Vella prohibirá nuevas discotecas, casinos y karaokes

NOTA DE PRENSA EMITIDA POR EL AYUNTAMIENTO DE BARCELONA

La Comissió de Govern de l’Ajuntament de Barcelona ha aprovat inicialment el nou Pla especial urbanístic d’ordenació de les activitats de pública concurrència, comerços alimentaris, serveis turístics i altres activitats al districte de Ciutat Vella. A partir d’ara, s’obre un període d’exposició al pública del document fins al 4 de desembre per tal que es puguin presentar al•legacions i, posteriorment, s’iniciarà el procés de negociació política.

Aquesta proposta de nou Pla d’usos persegueix equilibrar els usos urbans amb la regulació de les activitats de pública concurrència i d’altres, tenint en compte les repercussions que tenen en el teixit residencial. Es busca el manteniment de l’habitabilitat de Ciutat Vella i la qualitat de vida dels veïns.

Actualment, al districte de Ciutat Vella hi ha un total de 2.191 llicències de pública concurrència atorgades, sense comptar els establiments d’hoteleria que no estan regulats en aquest document. D’aquestes, un 41’15% corresponen a restauració, un 27’92% a allotjament i un 17’70% a la venda de productes alimentaris. A més, en els darrers anys han començat a aparèixer al districte d’altres activitats vinculades amb la mobilitat i els serveis turístics.

Aquest és el sisè Pla d’Usos del districte de Ciutat Vella i des del darrer planejament hi ha hagut una transformació de les activitats al barri. S’ha incrementat el nombre de llicències acusant la saturació ja identificada en plans anteriors i han aparegut noves tipologies. Aquest nou document s’ha elaborat amb la voluntat que doni resposta a les necessitats actuals del veïnat, per tal que aquest no se senti desplaçat a causa del monocultiu d’usos turístics i orientats cap a l’oci nocturn del territori.

Per aquest motiu, s’ha dut a terme una diagnosi de la situació actual del districte per tal de buscar les millors mesures per pal•liar les problemàtiques actuals. En base a aquesta diagnosi, les conclusions a les que s’ha arribat són:

– Ciutat Vella és un districte molt dens i on preval l’ús residencial. Per tant, cal vetllar per una convivència equilibrada entre l’ús residencial i la resta d’activitats, especialment, pel que fa a la concurrència pública, per evitar que es desplaci als residents fora del districte.
– El teixit urbà és fràgil amb una trama de carrers estrets i un parcel•lari de gra menut que entra en conflicte amb activitats que, per exemple, compten amb una gran superfície o tenen un aforament elevat que impacta en l’espai públic.
– Existeix saturació pel que fa a les activitats de pública concurrència arreu del districte. Ciutat Vella té, per exemple, 5 vegades més establiments de concurrència pública que Gràcia. La saturació varia en funció de les zones. A més, si es té en compte la suma dels impactes dels establiments de la mateixa franja horària, es consolida en alguns enclavaments un model basat en l’oci nocturn. D’altra banda, hi ha àmbits sense tanta activitat, fet que suposa problemes per la manca de control social de l’espai.
– Estan apareixent noves activitats relacionades amb els locals que comercialitzen vehicles de mobilitat personal i serveis turístics, com poden ser els establiments de magatzem d’equipatge o de venda de tiquets.
– Existeixen molèsties derivades de les activitats de pública concurrència tant pel que fa al soroll, la neteja, l’impacte de les persones a l’espai públic, la logística, les activitats de pública concurrència.
– Cal augmentar la regulació de les activitats amb impacte nocturn, ja que entren directament en conflicte amb el descans i la qualitat de vida dels residents.
– Existeix una percepció negativa dels residents de l’estat actual de la saturació, concretament per l’impacte de les activitats nocturnes, i la manca de serveis comercials, que s’ha fet palesa durant el procés participatiu. S’ha destacat també la pèrdua de mixtura comercial i s’ha fet èmfasi en la proliferació de noves activitats.

Així, amb el nou planejament proposat els principals objectius a acomplir són:

– Millorar l’equilibri entre les necessitats dels residents i el manteniment de l’activitat comercial de Ciutat Vella.
– Assolir major precisió en la regulació dels establiments, treballant parcel•la a parcel•la i edifici a edifici.
– Permetre, d’una banda, la implantació d’activitats quan el teixit urbà encara ho admeti; i, de l’altra, la restricció d’activitats quan la concentració d’aquestes desafavoreixi la mixtura.
– Assegurar la comprensió dels instruments normatius per part de tots els agents.

Condicionar les activitats que generen més impacte en la qualitat de vida del veïnat

Per donar resposta a totes aquestes necessitats, aquesta proposta de Pla d’usos ha de garantir que la implantació de les activitats s’ajusti de manera adequada a les característiques dels carrers, parcel•les i edificis de Ciutat Vella, ja sigui controlant la mida dels establiments, limitant-los si superen l’aforament permès del carrer i condicionant la seva localització a l’existència de garanties sobre la idoneïtat del parc edificat.

En continuïtat amb els plans anteriors aquest pla estableix un topall a la implantació d’activitats però, gràcies a les millores en la qualitat de la informació de les llicències, s’ha pogut utilitzar nous criteris que permeten descriure millor l’impacte de les activitats. Si els plans anteriors marcaven el nombre d’establiments d’una mateixa categoria que es podien obrir, ara no es té en compte el nombre d’establiments sinó que es marca una sèrie de condicions necessàries a complir per part de les noves activitats que es vulguin implantar al territori, basades en 4 condicions i que són la densitat, la superfície màxima, l’amplada del viari i la vulnerabilitat del parc edificat.

Aquestes activitats s’adapten a les característiques de cadascun dels locals del districte amb l’objectiu d’ajustar aquesta regulació a la singularitat de tots els punts del teixit de Ciutat Vella. D’aquesta manera, es crea una densitat d’implantació potencial que és diversa als diferents punts del districte en funció del nivell de saturació del teixit a on se situa cada establiment i de les condicions de vulnerabilitat del parc edificat de l’entorn. És a dir, es treballa finca per finca a l’hora de regular els usos.

Una de les principals novetats és que les activitats es divideixen en dos grans grups d’acord amb quin és el seu impacte nocturn. En el cas de les activitats amb impacte nocturn, s’aplicaran unes condicions més restrictives per tal de garantir el descans del veïnat i la convivència. El document divideix entre les activitats diürnes (esportives; culturals i socials; establiments alimentaris de venda personalitzada, en règim d’autoservei, individuals, multisectorials o polivalents…) i les nocturnes (equipaments comunitaris; activitats musicals i de restauració; jocs i atracció; audiovisuals; i botigues de conveniència).

Així, s’apliquen condicions més flexibles als establiments culturals (centres de difusió cultural, museus, sales d’exposicions…), espectacles sense impacte acústic (cinemes, teatres o circs) i al comerç de proximitat (fruiteries, peixateries, carnisseries…) per tal d’afavorir la seva implantació al territori. Això es fa mitjançant l’aplicació de la condició de densitat.

D’altra banda, el document planteja que no es permeti l’obertura de nous vinculats a l’oci nocturn (discoteques, sales de festes…), els relacionats amb els jocs i atraccions (bingos, casinos o sales recreatives) i els audiovisuals (locutoris, karaokes…).

A més, aquest és el primer Pla d’usos que regula les activitats vinculades amb la mobilitat i els serveis turístics. En el cas dels segons, no serà possible obrir-ne de nous. Aquí estem parlant de magatzems per equipatges, establiments de venda de tiquets i oficines o punts d’informació turística.

Pel que fa als establiments relacionats amb l’exposició, venda i lloguer de vehicles que només podran situar-se en les finques que donin front als recorreguts autoritzats per l’Ordenança de circulació de vianants i vehicles de Barcelona i hauran de tenir una superfície destinada a l’aparcament i prova dels vehicles a l’interior del local.

Eliminar la zonificació i regular en funció de la vulnerabilitat dels edificis

Així, la regulació de les activitats al districte de Ciutat Vella es durà a terme en base a cinc eixos que el diferencien dels plans d’usos que el precedien i que són la creació d’una zona única i l’aplicació de les condicions de densitat, amplada de viari, superfície màxima i edifici vulnerable.

S’estableix una zona única:

Amb el Pla d’usos de l’any 2010 s’incorpora a aquests documents el concepte de la zonificació d’acord amb les característiques dels teixits urbans que suposava el tractament diferenciat de determinades activitats en funció de la zona del districte a la que es trobaven. Aquesta manera de treballar es va mantenir en el Pla d’usos de l’any 2013.

Aquest nou document planteja tractar tot el districte com una única unitat morfològica per tal de respondre a les condicions específiques de cada àrea. Així, serà a través de la resta de condicions que es podrà treballar la complexitat i precisió de la trama urbana, com per exemple, amb la condició de densitat que, de fet, permetrà la creació de zones de manera natural.

Cal tenir en compte que la saturació d’activitats de pública concurrència es produeix arreu del districte, tot i que la intensitat d’aquesta saturació és més acusada en alguns àmbits respecte dels altres. El tractament de zona única ha de permetre abordar de manera més acurada aquesta situació.

 

Condició de densitat:

Una de les novetats és la incorporació de la condició de densitat basada en la superfície útil dels establiments. Al Pla d’usos anterior, aquesta densitat es calculava en base al nombre d’establiments d’un mateix tipus que hi havia en un entorn. Ara, aquesta passa a calcular-se amb la suma de superfícies útils d’aquests establiments de la mateixa classificació en funció d’un radi determinat.

En concret, s’aplicaran dos tipus de radi en funció del tipus d’activitats i del seu impacte nocturn. D’aquesta manera s’ofereix un control més acurat tant sobre la saturació com la dimensió de les activitats. Aquests radis són:

– Radi variable: aquest s’aplicarà a totes les activitats i comptabilitza la superfície útil de les activitats que corresponen a un mateix epígraf. És un bon instrument per a definir la densitat i evitar la concentració d’activitats del mateix tipus en un mateix carrer o àmbit, per exemple. En funció de la repercussió que té aquesta activitat, aquest radi pot ser de 50 metres per les activitats que tenen una zona d’influència de carrer o de zona petita (comerç de proximitat, centre de difusió cultural…), de 100 metres per les que tenen una influència de barri (botigues de plats preparats amb impacte nocturn…) i de 200 metres per les que donen servei a tot el districte (teatres, cinemes, circs, supermercats d’entre 150 i 399 m2…). Així, el que es marca és la superfície útil màxima que pot haver d’una activitat en un radi concret.

– Radi de 100 metres: aquest només s’aplicarà a aquelles activitats que tinguin un gran impacte nocturn en matèria de soroll, recollida de brossa o impacte de persones a l’espai públic. D’aquesta manera, es permet caracteritzar cada punt a partir de l’entorn més ampli que l’envolta i no només pel teixit urbà que directament el connecta. Així, les superfícies útils dels establiments que tenen un impacte nocturn se sumaran per obtenir el valor límit de metres quadrats de superfície que pot haver en aquell radi.

Amb l’aplicació d’aquests radis, es garanteix que no es produeixen concentracions de determinades a activitats en alguns carrers. Així, per exemple, si algú vol obrir un centre de difusió cultural a un emplaçament, ha de tenir en compte que en un radi a 50 metres del seu local no hi hagi més de 500 metres quadrats de superfície útil destinats a aquesta activitat.

En el cas d’un restaurant, per exemple, s’estableix un topall de 300 m2 de superfície útil en un radi de 50 metres al seu voltant. A aquesta primera condició, s’aplica una segona densitat màxima de 1.300 m2 en un radi de 100 metres al seu voltant, que té en compte totes les activitats del grup d’activitats amb impacte nocturn.

Condició de superfície màxima:

Per adequar els requeriments de superfície d’algunes activitats a l’estructura urbana, de parcel•la i local de gra menut, mantenir la mixtura d’usos i controlar l’impacte sobre l’espai públic de determinats establiments de gran dimensió, s’estableix un paràmetre de superfície màxima de l’establiment.

Així, si algú vol implantar un restaurant i compleix amb la condició de densitat, el local haurà de tenir una superfície màxima de 100 m2.

Condició d’edifici vulnerable:

La diagnosi feta per a la redacció del Pla d’Usos constata l’existència d’àmbits de vulnerabilitat residencial extrema i acusada en els quals la implantació de les activitats pot tenir un impacte major. En aquests àmbits s’introdueix la condició d’edifici vulnerable. Així, la implantació de les activitats quedarà condicionada a l’existència del certificat d’idoneïtat tècnica de l’edifici.

D’aquesta manera, es pot controlar l’impacte de les activitats sobre el teixit vulnerable i també s’espera que fomenti l’actualització i rehabilitació del parc edificat. Aquesta condició s’aplicarà a tots els establiments del grup d’activitats amb impacte nocturn que se situïn en l’àmbit indicat en les zones amb vulnerabilitat residencial extrema o acusada.

Existeixen àmbits de vulnerabilitat extrema o acusada al Raval nord, la Barceloneta i alguns àmbits del Gòtic sud al voltant de la plaça Reial, el carrer Ample i de Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera.

Condició d’amplada de viari:

Aquesta és una condició que ja s’aplicava en plans anteriors i que es basa en la possibilitat de regular algunes activitats en funció del nivell de tolerància del carrer en base a la seva amplada. Així, els auditoris i sales de concert es podrien instal•lar, sempre que la condició de densitat ho permeti, en carrers amb una amplada superior a 7 metres i amb una superfície útil màxima superior a 500 m2.

 

Un procés d’un any per treballar el nou Pla d’Usos del districte

El procés per iniciar la redacció del nou Pla d’Usos del districte es va iniciar el passat 14 d’octubre amb l’entrada en vigor de la suspensió de la concessió de llicències d’activitats de pública concurrència, comercials i alimentàries, entre d’altres, al territori. A partir de l’aprovació inicial que es va fer ahir de la proposta de Pla d’Usos del Govern municipal, aquesta suspensió de llicències s’ampliarà fins a l’aprovació definitiva del nou document o fins a l’octubre de 2018.

Així, actualment està suspès l’atorgament de llicències, la presentació de comunicats i declaracions responsables i la tramitació de qualsevol altra habilitació municipal per iniciar, ampliar, instal•lar o executar obres de condicionament relacionades amb determinades activitats que tenen lloc al districte de Ciutat Vella. L’àmbit de la suspensió inclou tot el districte, a excepció de la zona portuària i determinades activitats de l’entorn de la Rambla, que no estan regulades en aquest Pla d’usos.

A partir d’aquell moment es van encarregar diversos estudis de diagnosi del territori que havien de servir com a guia a l’hora de redactar la proposta de Pla d’Usos. Aquests estudis s’han centrat tant en analitzar quines són les problemàtiques actuals del districte en base a diversos indicadors i en concretar quines són les repercussions del soroll a la salut de les persones i quin és el nivell d’afectació al districte.

A més, des del districte de Ciutat Vella es van organitzar 4 sessions per tal que veïnat i associacions poguessin fer les seves propostes per a la revisió del document. Aquestes sessions van versar sobre: el pla d’usos; la restauració i l’oci nocturn; el comerç; i el sector cultural. També s’han dut a terme un total de 40 visites a entitats i associacions per recollir les seves aportacions.

Tant els estudis com els resultats del procés de participació estan disponibles al web decidim.barcelona.

 

Regulació específica de terrasses a cinc emplaçaments

També vinculat a la regulació de l’activitat econòmica de Ciutat Vella, la Comissió de Govern ha aprovat les ordenacions singulars de cinc emplaçaments del districte per tal de garantir l’equilibri d’usos i fer compatibles que la ciutadania gaudeixi de l’espai públic i l’activitat de les terrasses. Són la plaça de Sant Pere; la plaça de la Barceloneta; la plaça de les Olles i el carrer Rere Palau; el carrer de Requesens, i el carrer del Consolat de Mar.

A la plaça de Sant Pere les terrasses es repartiran en dos grups de sis taules, un en paral•lel a la façana oest de la plaça i l’altre a la cantonada nord-est, per alliberar l’entrada cap al centre de de l’espai i respectar les visuals directes cap al monestir i la font.

Pel que fa a la plaça de la Barceloneta, les terrasses quedaran alineades a les façanes perpendiculars a l’església, en dos blocs de vuit taules situats a banda i banda. Mantindran una distància dels elements urbans per facilitar el pas dels ciutadans i deixant la resta de la plaça lliure.

La normativa de la plaça de les Olles i el carrer de Rere Palau indica que hi haurà dues grans agrupacions. A la primera, es formaran tres agrupacions diferents de sis, sis i quatre taules cadascuna paral•leles a la façana que respectaran el pas dels vianants i les façanes dels comerços existents per deixar més espai lliure al centre de la plaça. Pel que fa a la segona agrupació, s’han repartit 12 taules en parelles, seguint l’alineació dels escossells dels arbres existents i deixant sempre el màxim espai de pas tant en els accessos als edificis com en els carrers confrontants.

Quant al carrer de Requesens, l’ordenació singular preveu dues agrupacions de terrasses de dues taules per grup, de forma que siguin paral•leles a la façana del local i quedin alineades entre els arbres, respectant les distàncies marcades per normativa.

Finalment, al carrer del Consolat de Mar les terrasses s’ordenen en dues agrupacions, una de quatre en l’espai lliure davant de la façana, i una de dues sota els porxos de forma que la distancia més curta sigui paral•lela a la façana del local respectant la circulació dels vianants.