Boom de viviendas turísticas: Barcelona necesitará políticas metropolitanas

NOTA DE PRENSA EMITIDA POR EL COLEGIO DE ECONOMISTAS DE CATALUÑA

La Comissió d’Economia del Turisme del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va organitzar el 9 d’abril passat la taula-debat ”Economia col·laborativa i encariment de l’habitatge a Barcelona” moderada pel  president de la seu de Barcelona i de les comissions d’Economia del Turisme i d’Economia territorial i urbana del CEC Joan Ràfols.  Diversos experts apunten que “l’auge del turisme vinculat a les plataformes d’economia col·laborativa han generat problemes d’habitatge que requereixen de polítiques a nivell metropolità”.

Ràfols ha afirmat que “el parc de lloguer a Barcelona és vell, petit i mal mantingut” i que “l’increment de la demanda en un parc que no pot créixer només es pot ajustar per preu”.

En primer lloc, el membre de la Comissió d’Economia del Turisme del CEC i Soci Director de BurgMaster Hospitality Consultants Joan Bóveda ha destacat que Airbnb “no va inventar els apartaments turístics però la seva creació ho ha canviat tot” i ha subratllat que “es calcula que Airbnb gestiona 180.000 milions de dòlars l’any en lloguers al món”.

Bóveda ha defensat les plataformes com Airbnb “perquè aporten fiabilitat i seguretat tant als hostes com als propietaris”. També ha afegit que “la gentrificació a Barcelona no ve únicament donada pel turisme”.

A continuació, la vicepresidenta de l’Associació de Veïns de “La Barceloneta” Carmen Piera ha afirmat que “no estem en contra del turisme perquè necessitem del turisme per subsistir, però sí que estem en contra d’un turisme invasor”.

Piera ha explicat que “al barri patim cada dia el soroll i les molèsties del turisme low cost generat pels pisos turístics il·legals” i ha alertat que “l’excés de tot, també del turisme, sempre és perjudicial i a la Barceloneta està portant a un augment molt important dels preus del lloguer que està expulsant els veïns del barri”.

La vicepresidenta de l’Associació de Veïns de “La Barceloneta” ha afegit que “cap administració ha sabut tallar el problema” mentre que “nosaltres hem donat solucions com l’elaboració d’un cens real de pisos turístics, la monitorització de les pàgines web o el control de les agències que comercialitzen pisos il·legals”.

Piera ha afirmat que “hi hauria d’haver una campanya informativa en diversos idiomes per informar al turista que està en un barri treballador i que s’ha de respectar els residents i el barri”: Piera ha conclòs que “el turisme low cost no és el que necessitem i si no es frena les conseqüències seran catastròfiques”.

AUGMENT DELS LLOGUERS

Finalment, el membre de la Comissió d’Economistes en Economia Territorial i Urbana i de la Comissió del Turisme del CEC i soci fundador de PROMO Assessors Consultors Agustí Jover, el qual ha assegurat que “la demanda turística no és l’únic factor que explica el comportament dels preus del lloguer tal i com demostra el fet que l’augment del preu del lloguer entre el 2013 i el 2017 és molt semblant en barris turístics com la Barceloneta (+30%), en barris poc afectats pel turisme com Nou Barris (25%) i en el conjunt de Barcelona (+29%)”.

Jover també ha assegurat que “les polítiques d’assignació de quotes d’allotjaments turístics no es poden fer al marge de les característiques urbanístiques dels barris” i que, en qualsevol cas, és important destacar que “els pisos turístics són negocis i per tant no tenen res a veure amb l’economia col·laborativa”.

D’altra banda, Jover ha afirmat que “el mercat de l’habitatge és finit i quan la demanda de lloguer augmenta hi ha evidentment una repercussió en els preus en una ciutat on l’oferta de nous habitatges és molt limitada comparada amb una demanda creixent”.

Jover ha afegit que “ens trobem amb uns ritmes d’acabament d’habitatges nous molt baixa i amb una oferta d’habitatge social molt escassa”. El soci fundador de PROMO Assessors Consultors ha denunciat que “els pressupostos de l’Estat en matèria d’habitatge només destinen 50 milions d’euros el 2017 per a tota Catalunya”.

Jover ha admès que “actualment es calcula que hi ha 5 vegades més necessitat d’habitatges que l’oferta existent” i que aquestes necessitats s’han de resoldre des d’un punt de vista metropolità amb polítiques socials i d’habitatge amb un reforç de la governança metropolitana.